dona-objecte-publicitat

Dona objecte. El rol de la dona a la publicitat.

Una de les pràctiques més habituals de la publicitat des dels seus inicis ha estat la de reduir la dona a “objecte”. Un estil sexista en el qual la dona està despersonalitzada, sense identitat pròpia, posa el seu cos i bellesa al servei de la satisfacció dels homes. La presència de la dona figura com a objecte decoratiu i trofeu de l’èxit masculí.

 

I tot i que tant la cultura com la societat han anat evolucionant, aquestes pràctiques continuen estant presents avui dia en moltíssimes campanyes de publicitat. Fins quan ho permetrem?

Mentre que la imatge de l’home representa l’autoritat, la saviesa i l’experiència, la dona és menyspreada a la televisió, revistes, videojocs, pel·lícules… Així ho resumeix l’informe elaborat per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos Sociales:

La utilització de la imatge de la dona respon generalment als dos arquetips clàssics: la dona com a objecte sexual o reclam consumista i la dona en el seu rol d'esposa, mare i mestressa de casa.

 

mujer-objeto-1

 

Tots sabem que la publicitat marca a la societat pel que fa als estereotips socials, racials, culturals… El seu objectiu és persuadir les persones perquè actuïn de determinada manera, comprin determinat producte o es vesteixi d’una manera concreta; exaltant la bellesa, la perfecció i el bon gust per atreure’ns. El paper de la dona a la publicitat sembla ser, en primer lloc, atreure l’atenció de l’espectador per després traspassar la seva atenció al veritable objecte de l’anunci, la marca o producte publicitari.

 

Al llarg de la història de la publicitat, les dones hem estat mostrades com a mestresses de casa, obsessionades amb la bellesa i objectes de desig. A mesura que la societat va evolucionant, i creix el nombre de dones treballadores, independents econòmicament i amb un nivell adquisitiu alt, sorgeixen nous missatges. Algunes marques aposten per trencar amb l’estereotip de la dona. És el cas de les “Mujeres reales” de Dove o de Nike a “What are girls made of?”

 

 

 

A la publicitat, la frontera entre el sexe i el sexisme és molt estreta.

I aquest model de publicitat sexista sembla evolucionar a batzegades. Sense arribar a ser un llenguatge tan explícit al dels anys 50, el paper de la dona ximple, mestressa de casa (avui sexy i perfecta) i submisa, segueix viu en la publicitat actual.

 

El problema rau en què ens trobem encara en un món centrat en l’home. La mirada de la publicitat té ulls masculins, fins i tot quan el punt de mira és la dona. La dona segueix sent minimitzada i contemplada com a peça d’exhibició, bé per captar l’atenció del producte en qüestió, com per potenciar el poder de l’home.

 

No obstant això la publicitat no és l’única culpable. Avui dia, i amb el boom de les xarxes socials, no són només els anuncis a la televisió o als diaris els responsables de promocionar aquest paper de la dona. Cadascuna de nosaltres, com a dones i com a consumidores, tenim al nostre abast petits gestos que potser podrien ajudar a combatre aquesta idea. En primer lloc ens hem de preguntar quin tipus de dona ens considerem, i evidentment ser coherents i conseqüents a la imatge que generem. Podem decidir si consumim o no els productes de marques que segueixen mostrant a la dona objecte. I tenim l’oportunitat de decidir quin missatge projectem a les nostres xarxes socials, i sobretot quin tipus d’imatges estem publicant. L’últim que ens convé és seguir perpetuant aquest estereotip masclista. Hauria de preocupar-nos que aquesta actitud de Lolita sigui la més habitual en moltes de les adolescents d’avui dia.

I ni la Llei General de Publicitat de 1988 que prohibeix tot anunci “que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors o drets reconeguts en la Constitució”, ni el Parlament Europeu, semblen estar eradicant la publicitat sexista. Seguim veient publicats exemples com aquests:

Per tal de combatre-ho s’han iniciat divereses campanyes de conscienciació, com “We Are #WomenNotObjects” (en castellà #MujeresNoObjetos). Malauradament el cos femení i la dona com a objecte sexual segueixen sent el plat fort d’agències i clients. El camí que ens queda per recórrer és encara molt llarg.

En definitiva, fins quan haurem de veure una dona seminua per vendre qualsevol producte? Com t’agradaria veure representada a la dona real del 2018? T’has sentit ofesa per algun anunci? Què creus que pots fer per millorar el paper de la dona en la publicitat?

 

Fonts: “El uso como objeto sexual de la mujer en la publicidad” de matias_t, Ecología – “El sexismo en la publicidad” de Marta Z. C., Slow Marketing – “Machisnmo en publicidad: ¿la mujer como alfombra?” de Mariola Ortiz, La Sexta Noticias – “¿El fin de la publicidad sexista?: Europa debate cómo acabar con los anuncios machistas a petición de españoles” .

lakarulina
hola@lakarulina.com

Sóc la Carol Bertran, LaKarulina, dissenyadora gràfica i web i també emprenedora. Treballo com a freelance des del 2013, i el meu objectiu, a part d'estar feliç i tranquil·la, és ajudar a altres persones com tu a poder viure del que més els agrada.